El divendres 14 ens esperava un gran dia!
Era el dia de la nostra graduació!!!
Havíem acabat una etapa, havíem passat uns anys junts, i ara tocava fer una gran festa per celebrar que els Moliners ja s'han fet grans i han fet molts aprenentatges nous que els han preparat per passar a Primària.
Tots els nens i nenes de la classe varen estar preparant la festa durant vàries setmanes. Practicant les actuacions, ballant, recitant el poema, escrivint les invitacions, l'orla... Han estat uns dies plens d'emocions, ja que no podíem evitar recordar els bons moments que hem viscut junts i que ara arribaven al seu final.
I res millor per expressar aquests sentiments que el poema que varen aprendre per aquest dia tan especial:
Als nostres pares i mestres,
a tots en general,
els hi volem dir, que hem acabat una
etapa,
que ha arribat al seu final.
I ara no sabem
si riure, o plorar...
Hem après moltes coses:
a estimar-nos, a compartir, a ajudar als altres,
números i lletres, poemes i contes...
Mare meva! Quantes coses!
I ara no sabem
si riure, o plorar...
Idò, llàgrimes fora!
Anem tots a riure! Anem tots a ballar!
que demà serà un altre dia,
i hem de tornar a començar!
Amb aquestes paraules els moliners varen expressar com es sentien ells, però les mestres també vàrem tenir la nostra oportunitat per expressar el que havien significat aquests tres anys per a nosaltres:
"Moltes
vegades, quan la gent em demana a què em dedico, i dic que sóc mestra
d’Educació Infantil solen contestar-me amb un “Aaaah!”, o amb un “Mare meva! No
sé com pots!”.
Però jo si sé perquè puc, perquè
m’agrada tant aquesta feina, i crec que parlo per les dues quan dic que aquesta
és la millor feina del món, perquè...
- On
t’abraçarien nens i nenes guapíssims i et dirien que t’estimen?
- On podries
veure cada dia un món d’il·lusions?
- On et dirien
cada dia que estàs guapíssima?
- On més
podríem guiar en escriure les primeres lletres una mà que pot ser un dia
escrigui un llibre?
- On
oblidaries les teves penes perquè has d’estar per tantes ferides, cops i cors
trencats?
- On pots
conservar millor la joventut que enmig d’un grup que et demana constantment que
siguis una caixa de sorpreses per mantenir la seva atenció?
- I on podríem
plorar com magdalenes perquè acabem uns anys de feliços records?
Per tot això, i per tots vosaltres, SOM MESTRES!
Tots junts, de la mà, hem recorregut un
llarg camí. Des d’aquell dia, en el que vàreu creuar les portes de l’escola per
primera vegada i vàreu conèixer nous amics, nous mestres, fins a aquest darrer
curs en el que vos heu convertit en els GRANS d’Infantil, hem compartit molts
moments i experiències, algunes millors que d’altres, però totes han servit per
ajudar-nos a fer-nos grans.
Però ara, aquest camí s’ha acabat, ha
arribat al seu final, i pensem que esteu més que preparats per començar una
altra etapa. Nosaltres ens amollarem les mans, però altres mans estan esperant
per seguir caminant amb vosaltres per un camí nou, ple de noves aventures.
Cavalls
i Moliners, seguiu endavant per aquest nou camí, i cada vegada que mireu
enrere, sempre hi veureu les portes de les nostres classes ben obertes i esperant
les vostres visites.
Enhorabona a tots i molts d’ànims per
l’any que ve!"
Va ser un dia ple d'emocions, rialles, plors, nostàlgia, nervis... massa vivències per un sol dia!
Però crec que tothom va acabar el dia amb un somriure a la cara, i tots vàrem marxar amb un bon record de la nostra graduació. Així que només hem queda donar les gràcies a tots els que vareu compartir amb nosaltres aquesta festa tan especial.
